Al acabar la guerra civil Espanya estava destrossada tan moral com econòmicament. La indústria automobilística estava en ruïnes, la única manera d’aconseguir un cotxe era tenint contactes al govern franquista que adjudicava els cotxes que entraven. Un Citröen dos cavalls costava unes 63.000 pessetes (el sou mig de sis anys).
Davant aquesta situació i la incipient necessitat de transport, sorgeixen els anomenats microcotxes. Són cotxes d’una precarietat tècnica considerable que acostumen a portar motors més propis de motos que no pas d’un cotxe, i que per norma general acostumen a ser fabricats artesanament, degut a la falta de mitjans.
La majoria d’aquestes marques neixen a Catalunya i al País Valencià, on es concentren els sectors empresarials més emprenedors, tot i algunes excepcions. (Iso Isetta a Madrid i Goggomobil al País Basc). El més conegut d’aquest cotxes de butxaca sens cap mena de dubte és el popular Biscuter, del que se’n produïren unes 12.000 unitats. Altres marques, a amb una certa producció a part del PTV, foren: David, Clúa, i Delfín, també existiren d’altres amb una difusió pràcticament testimonial com Simó, Dunjó, Mymsa, Maquitrans, Salomó, MT , Aleu o Kapi